Ser y vivir esclavo

Identidad, aculturación y agency (mundos mediterráneos y atlánticos, siglos XIII-XVIII)

  • 23 €
  • 2021
  • ISBN 9788490963111
  • X-290 pp.
  • 17 x 24 cms.
  • Rústica
  • Collection de la Casa de Velázquez no 183

COMPRARSU PEDIDO

Encontrar este título en librerías físicas

Comprar el pack digital (epub+ mobi+pdf): 12,99 €

Los estudios que han visibilizado la esclavitud y el cautiverio en las sociedades europeas medievales y modernas, así como en sus continuidades atlánticas, son abundantes. Remiten, cada vez más, a las transformaciones identitarias a las que las personas esclavizadas se vieron abocadas, a la consistencia y riqueza de su bagaje cultural, a su marginalidad, o a su aceptación o resistencia a la cultura dominante. Los préstamos de las ciencias sociales pueden ayudar a renovar las aproximaciones al fenómeno, pero también pueden ser problemáticos. Los trabajos aquí reunidos intentan dar respuesta a este reto, contribuyen al enriquecimiento de las herramientas metodológicas e interpretativas de las fuentes, y potencian —desde la interdisciplinariedad— el debate, la reflexión y el aprovechamiento de la renovación epistemológica que experimentan la antropología y la sociología históricas. Son aportaciones novedosas que, tanto desde la introducción del análisis de nuevas fuentes como desde la relectura de las que tradicionalmente han sido más explotadas, constituyen un avance hacia nuevos estudios de historia social de la esclavitud centrados en el esclavo y en sus redes de relaciones sociales.

Índice

Fabienne P. Guillén
Introducción

I. ¿IDENTIDADES, IDENTIFICACIÓN/ES?

Michel Giraud
Le nécessaire passage de l’identité-substance à l’identité-relation. Le cas de l’esclavage américain

Alessandro Stella
Les constructions identitaires des esclaves et des affranchis en terre andalouse (Cadix, XVIIe-XVIIIe siècles)

María del Carmen Martínez Martínez
La esclavitud india en Castilla. El caso de Diego Manrique

Giovanni Ricci
Chaînes d’esclaves. Un symbole d’identité fiable ?

Cristina de la Puente
Contratos de manumisión (kitāba) en derecho islámico. Mukātabūn y mukātabāt, esclavos de iure, semilibres de facto

Roser Salicrú i Lluch
Passats simples, passats complexos i ambivalències identitàries. Les trajectòries d’esclaus musulmans a la Corona d’Aragó del segle XV com a estudi de cas

II. ACULTURACIÓN, TRANSCULTURACIÓN, ENCULTURACIÓN

Gianfranco Rebucini
Acculturation et culture. Points aveugles et enjeux épistémologiques d’un usage problématique en anthropologie

Aurelia Martín Casares
La azarosa vida de un hermafrodita de origen esclavo en la España del siglo XVI: el caso Céspedes

Carmel Ferragud
Els esclaus, pacients i practicants de la medicina al regne de València durant la baixa edat mitjana

III. AGENCY Y DINÁMICAS SOCIALES

Fabienne P. Guillén
Agency. Un nouveau dieu invitant au blasphème

Debra G. Blumenthal
«Jugaven per plaher». L’oci dels esclaus a la València baixmedieval

Iván Armenteros Martínez
«Tots portaven armes sota los mantos e ropas que portaven». Esclavitud, amors i venjança a la Barcelona tardomedieval

Raúl González Arévalo
Esclavitud y normativa ciudadana. Dinámicas sociales de integración y exclusión en las ordenanzas municipales de la Corona de Castilla (siglos XV-XVI)

Josep Martí
Ésser esclau. Algunes consideracions a tall de conclusió

Reseñas

Bulletin of the Comediantes
Vol. 74, 2022-23
Para los estudiosos del teatro del Siglo de Oro, este volumen ofrece un trasfondo histórico importantísimo para contextualizar y estudiar el sinnúmero de personajes teatrales presentados con diferentes indicios de otredad — “el negro”, “el morisco”, “el turco” y “el esclavo”— que se representaron sobre las tablas áureas.
Miguel A. Valerio
LEER LA RESEÑA

Esclavages & post~esclavages
Nº 7, 2022
Le volume porte une attention particulière sur la manière dont l’esclave est perçu, mais aussi sur la façon dont il se perçoit et s’identifie lui-même au sein de différentes sociétés, époques et groupes sociaux. Au-delà de l’histoire sociale, l’ouvrage permet également d’analyser la capacité effective d’action des esclaves, notamment les stratégies visant à obtenir leur liberté. Les apports méthodologiques de l’histoire, de l’anthropologie et de la sociologie donnent à l’ouvrage une place de choix dans le panorama de l’historiographie internationale sur l’esclavage.
Giulia Bonazza
LIRE LE COMPTE-RENDU

ONIX 3.0

ÉCOLES FRANÇAISES À L'ÉTRANGER

SÍGANOS

NEWSLETTER
PODCASTS
01/03/2022 - Español